Amb “només” 11 anys de vida, aquest conegut restaurant d’Empuriabrava s’ha guanyat el merescut reconeixement d’una llarga llista de clients de la comarca gràcies a l’excel·lència de la seva cuina catalana.

Castelló d’Empúries (juliol 2010) – “La nostra és una cuina més aviat catalana, amb el seu corresponent menú diari, però ens hem hagut d’adaptar a tots els gustos dels qui ens han anat visitant...”. Aquesta podria ser una de les infinites cartes de presentació possibles del popular restaurant castelloní El Celler de Can Serra, inaugurat el 1999, emfatitzada per Carme Batlle, que en comparteix la gerència amb Joan Serra. Batlle afegeix que “és una cuina catalana i també de mercat. Cada mes, segons la temporada, proposem uns suggeriments, però sempre seguim una mateixa línia, encara que hem d’admetre que ens adaptem al que ens demana la gent”.

Per als qui encara no hagin pogut asseure’s en una de les taules d’aquest establiment castelloní, ubicat al carrer Sant Mori, 17, de la urbanització d’Empuriabrava, els responsables del restaurant fan una proposta d’allò més ensalivadora: “Les fustes d’ibèrics, el filet, el peix –que sempre és del dia..., són alguns dels plats que més èxit tenen”, comenta Carme Batlle, que també es responsabilitza d’elaborar amb molta cura i de manera personal la carta de postres: “A mi no m’agrada que, després d’un bon àpat en un restaurant, em portin a taula el clàssic gelat de qualsevol marca... M’he hagut de posar al dia fins aconseguir que els nostres postres i els gelats siguin fets a casa, que és un fet que la gent agraeix molt”.

Tots els productes amb els quals s’elaboren els plats del Celler de Can Serra –que actualment ofereix cada dissabte un menú de mercat a un preu de 15 € ajustable a qualsevol butxaca- “són comprats directament al pagès, perquè és l’única manera de saber que són de qualitat”. Amb tot, la premissa que sempre es repeteix entre fogons és ben clara: “Sabem que el nostre client és, en la gran majoria, de la comarca, i intentem fer-los sentir com a casa. El principal és que s’hi sentin bé i donar-los el que et demanen”.