El comerç del carrer Nou, antigament regentat per Josep Mension i que ara condueix Gemma Font, té més d’un segle d’història, però es manté fidel a la venda de matalassos de bona qualitat a un preu molt ajustat.

Figueres – La història de Matalasseria Font, de Figueres, temps enrere, coneguda com Can Mension –alguns nostàlgics encara l’anomenen així en l’actualitat- és especialment entranyable. No en va, és un dels comerços més antics de la ciutat, que, amb tota probabilitat, va arrencar a principis de segle. En aquell temps, el pare de Josep Mension –que anys més tard traspassaria el negoci a Lluís Font- es dedicava a l’ofici de baster    –altrament dit seller, ja que fabricava selles per a calvalcar. Poc a poc, el negoci va pujar al carro del progrés, i el pare de Mension va començar a fer matalassos de llana per, després, veure néixer el de molles, quan el fill ja regentava l’establiment. L’antiga matalasseria dels Mension va posar punt i final a la seva llarga etapa l’any 1993, quan va ser traspassada a Lluís Font, que n’ha volgut conservar la carcassa i tots aquells detalls que posen en evidència les pàgines d’història que havia escrit la vella botiga del carrer Nou. Ara, la seva filla, Gemma Font, li ha pres el relleu –ja feia prop de 9 anys que hi remenava, i n’és l’actual propietària.

A banda de l’antic local, Matalasseria Font també en disposa d’un altre, dedicat únicament a l’exposició –sobretot de matalassos de gamma alta- i que va ser estrenat ara fa cinc anys. Gemma Font té molt clar quin ha de ser el lligam entre la seva proposta en matalassos i la clientela: “Sempre hem intentat vendre màxima qualitat a bon preu. De fet, mai hem volgut vendre matalassos molt econòmics, com altres sí que han fet a Figueres. Volem vendre la qualitat que també ven l’altra gent, però a un preu més assequible, és a dir, tenir totes les marques però a un cost molt ajustat”. I és que, el fet que la botiga conservi la imatge del passat, condiciona, en certa manera, el tarannà de l’establiment: “Sabem que no tenim una imatge de botiga nova, per tant, entenem que la gent ve perquè ens avalen els anys d’experiència, els coneixements, l’amabilitat..., i això fa que el tracte sigui més familiar”.

Evidentment, el sector de la matalasseria també ha evolucionat a marxes forçades. Segons Gemma Font, “primer va arribar el de molles, després, el de làtex, que existeix des fa uns 35 o 40 anys però que es va posar de moda ara en fa 10 o 12 i, ara, es ven més el viscolàstic, combinat amb HR o amb molla. Però també s’estan introduint cada vegada més elements naturals, com el de bambú... La molla clàssica encara es ven molt, i més si és de bona qualitat. El problema apareix quan hi ha un boom d’un producte, que s’intenta vendre a qualsevol preu...”. Amb tanta tradició a l’esquena, Matalasseria Font ha aconseguit fer-se una clientela “bastant fidel, tot i que també n’han vingut de nous, sobretot de Barcelona o França. D’altres encara són els clients antics de poble. El que hem pogut constatar és que la gent s’ha conscienciat que tenir un bon matalàs és important, perquè suposa salut, descans... Això ha passat gràcies a la publicitat televisiva que, tot i que en certa manera resta vendes, també ha permès que es parlés més del matalàs, cosa que abans això no es parlava a nivell de carrer”.