Mauné Sabaters és un establiment de calçat amb 145 anys d’antiguitat. El seu Fundador va ser Pau Marimont, que el va establir al carrer Avinyonet (avui Pep Ventura). A l’any 1906 el seu net FLorenci Marimont va continuar amb el negoci instal·lan-se al carrer Gatillepis, avui Álvarez de Castro, confeccionant espardenyes manualment amb gran afany com la nostra popular espardenya empordanesa que tant ens ha identificat arreu del món. Era “can Florenci espardanyer”. Uns anys més tard, la seva filla Teresa es va casar amb Carles Mauné, també espardenyer, i al 1939 van traslladar la botiga al carrer Lasauca sota el nom de Calçats Teresa Marimont. A partir de 1950, el seu fill Florenci Mauné es va fer càrrec del negoci i, amb el temps, va prendre el nom de Calçats Mauné. Finalment, la sisena generació no va trencar la saga i Montserrat Mauné, filla de Florenci, es va posar al capdavant del timó, fundant, al 1984, el Cent Peus, que al març de l’any 2000 va passar a dir-se Mauné Sabaters per conservar aquest cognom, fascinadament consolidat des de fa dècades.

Avui, després de més de 100 anys de tradició familiar, Montserrat Mauné manté viu i palpitant un projecte que el besavi Florenci va començar amb les seves pròpies mans. Les espardenyes empordaneses, sense cap mena de dubte, continuen essent el seu símbol més preuat, i així ho demostren quatre espardenyes de més d’un metre penjades a l’exterior de la botiga, situada al carrer Lasauca 15 de Figueres. Malgrat que els temps han canviat, la professionalitat, la vocació de servei i la cura pels peus continuen essent les màximes de la botiga d’avui, que ha calçat a petits i grans de tota la comarca - incloent el mateix Salvador Dalí - i, fins i tot, ha Venus espardenyes a països com Portugal, Paris i Itàlia.
A Mauné Sabaters, el benestar dels teus peus (i, sobretot, la teva comoditat) és essencial, perquè saben que, al cap i a la fi, la vida es fa caminant...

Ateneu al que ens va dir Montserrat Mauné, amb qui vàrem mantenir una agradable conversa per parlar sobre l’extens món de la sabateria.

Montserrat, si et dic “can Florenci espardenyer”, que t’inspiro?
Florenci Espardanyer era el meu besavi, i encara hi ha molta gent que coneix la botiga amb aquest nom. Després d’ell van anar seguint tres generacions, i ara estem a la sisena, a punt de fer un segle i mig de vida de la botiga. Realment, és una cosa molt bonica.

Ara sou Mauné Sabaters, però durant molt temps us havíeu dit Cent Peus. Què és el que va motivar aquest canvi?
Al 2000 vam fer la última reforma de la botiga i vam canviar el nom de Cent Peus pel de Mauné Sabaters per conservar el nom de sempre, el de Mauné, que ja té una certa solera, encara que hi ha molta gent que li continua dient Cent Peus, fins i tot nosaltres mateixos.

Coneixent un xic la teva història familiar, suposo que molts dels teus records d’infantesa estan lligats a les sabates i les espardenyes...
I tant! Com qui diu, jo ja vaig néixer enmig de sabates, perquè la nostra vivenda estava darrere de la botiga i vaig néixer a casa. Quan era petita em passava el dia entre capses i espardenyes veient com el meu besavi i el meu avi feien les espardenyes. De fet, encara guardo tots els estris de treball que utilitzaven.

Què et va fer seguir amb el negoci familiar?
Doncs les circumstàncies de la vida. El meu pare va tenir una embòlia als 45 anys i això va trencar-nos tots els esquemes. Aleshores, quan tenia 16 anys, vaig decidir quedar-me a la botiga per ajudar als meus pares. Més tard, el meu marit també va entrar en el negoci i vam fundar la botiga del Cent Peus, l’any 84.

En el moment d’entrar a treballar a la botiga, tan jove com eres, recordes si algú et va donar algun consell al respecte, d’aquells que guardes a la memòria durant tota la vida com si es tractés d’un tresor?
No. De fet, si ho has viscut des de petit, no cal res més i, a més a més, l’experiència et va ensenyant dia
rere dia, fins a tal punt que et puc assegurar que encara n’aprenc.

Tu que tens el privilegi d’haver viscut l’evolució d’aquest ofici al llarg dels anys, i que, segurament, en pots parlar des d’una perspectiva privilegiada, com diries que ha canviat el panorama des de que el teu besavi feia espardenyes fins ara?
Ara evoluciona tot molt més ràpid. Abans no hi havia tanta moda, d’un any passaves a l’altre i, si et sobrava gènere, el podies vendre més tard. En canvi, ara la moda va tan ràpida que, de vegades, quan ja tens el gènere comprat, surt un color nou que no havies pensat i et fa variar tots els esquemes.

Què penses que és necessari tenir o fer per ser un bon sabater?
De totes totes, ser-hi i dedicar-t’hi molt. No pots obrir un negoci i no ser-hi; has de portar el timó i, a més, viure’l i trepitjar-lo per conèixer les necessitats reals de la teva clientela i poder-les satisfer.

I, amb tanta dedicació, et queda temps per practicar les teves aficions?
La veritat és que no, però m’agrada molt llegir.

Què representa per a tu un bon calçat?
Sobretot la comoditat, que calci bé, que el peu s’aguanti correctament (anant més enllà de les marques); almenas és el que més miro en el calçat que oferim, especialment pel que fa a la mainada. D’acord que existeix la moda, però també existeix la moda còmode, i això és el que busco.

Entrem una mica en el perillós món dels tòpics. És veritat que a les dones els costa més que als homes decidir-se a l’hora de triar unes sabates?
En general, si, però quan trobes un home difícil és pitjor que una dona, i t’asseguro que n’hi ha! El que passa
és que les dones disposen de més varietat a l’hora de triar i, en canvi, els homes ho tenen més fàcil.

Sincerament, creus que la gent té prou cura dels seus peus a l’hora de vestir-se?
No, no tenen cura dels peus, sobretot la mainada, que no diesen els esportius. La gent entra molt encaparrada amb el que ha vist o amb el que s’imagina, però quan l’orientes una mica ja veu més enllà. Jo diria que no hi ha res millor que una bona sabata de pell.

Sabates per a nens, per a joves, per a adults, per a gent gran, per a home, per a dona, espardenyes, sabatilles, amples especials... Hi ha una sabata idònia per a cada edad i per a cada ocasió?
Si, hi ha de ser: una sabata còmoda pel dia a dia i una altra més elegant per arreglar.

Les sabates és el primer que mires en una persona?
Sí, una de les primeres coses.

Digues-me quines sabates portes i et diré com ets...?
Si, sobretot pel que fa a la netedat.

La gent regala sabates?
Si.

...I no et resulta complicat?
No, perquè la persona que està ficada en aquest món també ha de ser una mica psicòloga i ha de posar-se a la pell de l’altre per saber el que vol, tant a l’hora de vendre a la botiga com a l’hora de fer un regal. Fent això és fàcil encertar.

Salvador Dalí utilitzava espardenyes catalanes, algunes comprades aquí. Ho recordes?
Si, jo ho havia viscut, però era molt petita. A la que si recordo com si la veiés ara mateix és a Gala, que sempre venia amb el seu xofer Arturo i li deixava triar les espardenyes.

Algun nom més a destacar que hagi estat client vostre?
Mols polítics, cantants i actrius. D’alguns en tinc, fins i tot, fotografies.

Què és el que més t’agrada d’aquesta feina, o de què n’estàs més orgullosa?
De poder servir bé a la gent. Estic molt contenta quan veig que el client marxa satisfet i agraït perquè has endevinat el que volia, sobretot pel que fa als peus difícils i delicats.

I la part que et resulta més desagradable, si és que n’hi ha alguna?
Desagradable cap, però m’empipa quan no puc servir, perquè no tinc el que em demanen o que et despreciin algun gènere que l’he comprat amb carinyo i no li donin el valor que té, sobretot les sabates de mainada.

Podem dir que les sabates han quedat en segon terme respecte la moda en roba?
Si, se li dóna molta més importància a la roba. Si t’hi fixes, les models gairebé no ensenyen les sabates. A les revistes, com a molt, fan algun muntatge de sabates, però res més. I és que, de fet, la gent no els dóna tanta importància; sempre tria la roba primer. Per exemple, la gent es gasta molts diners en els vestits
de comunió o festa i, en canvi, en les sabates no, perquè pensen que com que només són per un dia no val la pena.

La dona es fixa més en la moda que l’home, o estem vivint un canvi de tendències?
Certament, la dona mira més la moda i l’home la comoditat, per damunt de tot, encara que últimament es cuida més i desposa d’una gamma de sabates més àmplia -abans inimaginable- per triar: sandàlies, socs, ...

Les sabates: un complement indispensable, fins i tot en un futur molt llunyà?
I tant!, no caducaran mai, el que passa és que cada vegada som més i el client és més exigent.

Com molt bé dieu a la vostra web, “Potser no anem tant a peu com abans, però seguim anant amb sabates i, ves per on, fins i tot amb espardenyes”, veritat? Per molts anys de Mauné Sabaters!