Sota el nom d’una de les cales més boniques de la costa Brava, la peixateria Montjoi de Figueres està a punt de complir sis dècades d’existència. Seran ja seixanta anys de trajectòria oferint-nos diàriament peix més que fresc procedent directament de les barques dels pescadors rosincs, que feinegen cada dia, faci fred faci calor, per fer-nos arribar a taula les millors viandes marines.
La peixateria Montjoi, que sempre ha estat ubicada en un emplaçament molt cèntric, al carrer Peralada, número 16, ha estat dirigida, de moment, per tres generacions d’una mateixa família, el primer dels quals, Andreu Ribas, va tenir l’enginy d’avançar-se tothom per vendre el peix al vespre, just acabat de pescar, enlloc de l’endemà, tal com feien els altres establiments d’arreu. A més a més, aquesta peixateria fou la primera botiga especialitzada en peix que hi va haver, no només a Figueres sinó també a Catalunya.
Tots aquests assoliments i, sens dubte, la qualitat inestimable dels productes que ens posen a l’abast i el bon tracte que reben els seus clients, han fet de la peixateria Monjoi un dels llocs de referència de la ciutat dins del mercat del peix i el marisc.
Joan Ribas, que va veure créixer el negoci que fundà el seu pare, ens parla així d’aquesta peixateria que ja ha fet història:

60 anys fent història comencen a ser anys... Qui va ser el fundador de la peixateria Montjoi?
El negoci el va començar el meu pare, Andreu Ribas Sala, el novembre del 1946; després, el vaig seguir jo, Joan Ribas, i ara és el meu fill, Marc Ribas, qui també se’n preocupa, és a dir, que ja som tres generacions al capdavant de la peixateria Montjoi.

Sap perquè es va decantar cap al negoci del peix, el seu pare?
Ell sempre havia remenat peix i anava a Roses a comprar-ne per a altra gent fins que un dia va decidir treballar per a ell, va trobar aquest local (situat al carrer Peralada), el va llogar i va començar el negoci.

Podria dibuixar-me una postal d’aquell temps?
A l’actual plaça Gala-Salvador Dalí hi havia el mercat del peix i nosaltres teníem una parada i la botiga. Recordo que arribava el peix de bon matí en uns camions que anaven ben oberts, es descarregava la mercaderia i es repartia. En aquell temps, si hi hagués hagut els controls de Sanitat que hi ha ara, no els hagués superat ningú.

A la peixateria Montjoi oferiu, de tota la vida, una gran varietat de peix i marisc fresc, però, d’on us arriba?
Nosaltres treballem amb peix de Roses i amb peix del Cantàbric, que venem tant a particulars com a restaurants.

Tenim una bona mercaderia a la costa Brava?
I tant! Aquí és dels pocs llocs on es pot menjar peix acabat de pescar. Les barques arriben a Roses a les cinc de la tarda i a les set ja el tenim a la botiga, o sigui, que més fresc que aquí no es pot menjar enlloc.

Hi ha èpoques millors que d’altres per degustar plats de peix?
La pitjor època és l’hivern, degut al temps, però la resta de l’any és fantàstic.

Creu que el fet de tenir la botiga emplaçada al centre de Figueres us ha ajudat?
Jo crec que sí, perquè aquesta sempre ha estat una zona molt bona, tant antigament com ara. Abans, el mercat de la fruita i la verdura estava a la plaça de l’Ajuntament, al carrer Peralada i a la pujada Sant Pere, i, ara, estem al rovell de l’ou.

És car el peix?
En general, considero que tot és caríssim, no tan sols el peix, el que passa és que nosaltres ens intentem ajustar al màxim als marges establerts, tot i que el preu pot variar d’un dia a l’altre, depenent de la quantitat de peix que ens arriba.

Diuen els especialistes en nutrició que el peix hauria de formar una part molt important de la nostra dieta. Vosaltres us n’adoneu des de la vostra perspectiva de venedors de peix?
No gaire, la gent menja de tot. En aquest sentit, el mercat del peix és un mercat bastant estable.

Què implica tenir una peixateria?
Implica molta feina, començant per la preparació del taulell, que em representa un parell d’hores de feina cada matí, i acant per la subhasta, que es fa a la tarda. El nostre horari és molt lligat i hem d’estat molt i molt pendents de la neteja, que és primordial.

Quines qualitats s’han de tenir per vendre peix de cara al públic? Potser s’està perdent l’especificitat de l’ofici a favor de les grans superfícies?
Jo no tinc res en contra dels grans supermercats, però són molt impersonals i no saps ben bé el que hi compres. Considero que, a les botigues especialitzades, s’atén molt millor el client, tens unes explicacions, un contacte i, fins i tot, de vegades, parles de coses personals. Són conceptes molt diferents, però el tracte personal és sempre molt més agradable en una peixateria.

Vosaltres, què intenteu oferir als vostres clients?
Per damunt de tot, qualitat i bon tracte.

Digui’m un plat de peix o marisc per preparar aquesta temporada, per fer venir salivera...
Ui!, jo no hi entenc res, de cuina! En Marc, el meu fill, n’és l’especialista.

...Doncs, li preguntem a en Marc. Què hi dius?
A veure..., podríem dir la tonyina amb all, julivert i tomata; es diu tonyina a l’estil de Cadaqués.

No podem negar que sona bé. Aquesta ens l’apuntarem!