Aquesta història es va començar a escriure l’any 1961, quan el matrimoni format per Martí Duran i Enriqueta Giralt es van iniciar en el món de la restauració, branca professional a la qual encara es dediquen, juntament amb els seus tres fills, regentant el restaurant Can Costa, a la carretera N-II, a tan sols dos quilòmetres de Figueres.
Martí Duran va entrar a formar part del sector de molt jove treballant a l’Estartit i a Llafranc i, més endavant, fent-se càrrec de diversos restaurants: Can Serra, a Pont de Molins; El Refugi i l’hotel Moriscot -que avui pren el nom d’hotel Figueres Park-, tasca que va combinar amb la direcció de Can Costa al llarg de set o vuit anys.
El que era una fonda de carretera es va convertir, el 1970, en un nou restaurant de cuina catalana elaborada perfecte per degustar els plats del receptari tradicional amb un toc d’actualitat. Torrades amb pernil de pagès, cargols a la llauna, arròs negre, graellada de peix de Roses, bacallà a la catalana, filet de bou a la brasa, pota i tripa, amanida de favetes i pernil a la menta, carpaccio de salmó amb vinagreta de menta, sopa de ceba gratinada o magret d’ànec a l’Oporto són algunes de les seves especialitats, que podeu tastar de dijous a dissabte per un preu aproximat de 25 euros per cap.
Dani Duran, cap de cuina i relacions públiques de Can Costa, fill de Martí Duran, ens fa cinc cèntims de la trajectòria del restaurant i un balanç del curs de cuina de Vilafant, que coordina ell mateix des de fa set anys al costat de Ferran Prat, del restaurant Can Quim de Vilafant.

Can Costa?
Sí, perquè els antics propietaris es deien Costa i el meu pare va voler continuar amb el mateix nom.

Fou, precisament, el teu pare qui va obrir aquest negoci l’any 1970, però ara també hi treballeu els teus germans i tu. Com va ser que us vau engrescar a continuar pel mateix camí?
Sí, hi treballem tota la família: els pares i els tres germans. Jo crec que hem continuat perquè ho vius des de petit, cada dia estàs per aquí remenant i ni te n’adones, és una cosa que va sortint sola.

Em pots fer una pinzellada per la teva trajectòria professional?
Vaig estudiar a l’escola d’hostaleria de Girona durant 5 anys i vaig estar tres estius al Motel Empordà, un a La Llar de Roses, deu dies de Setmana Santa a El Bulli, cinc anys més al restaurant bar de la piscina de Vilafant i, finalment, aquí.

Quins records guardes d’aquesta època passada?
Sobretot, records de quan vaig estar a Girona, que dormíem a l’internat, després vam llogar un pis, després ja tornava a casa, perquè tenia carnet... A més a més, vaig conèixer molta gent de tot arreu.

Bé, tornant a Can Costa, quin tipus de cuina pot tastar algú que vingui a fer un àpat aquí?
Nosaltres oferim una cuina catalana, però una mica més elaborada, sense arribar a grans excentricitats, perquè la gent que ve aquí no busca això; si ho vol, se’n va a un altre lloc.

Digues-me un cuiner de referència.
El que més m’ha marcat ha estat la meva àvia, perquè m’ha ensenyat coses que no t’ensenyen a l’escola: a fer sofregits, a fer l’arròs, a fer platillos... A l’escola t’ensenyen tècniques culinàries i tu t’has de crear la teva pròpia forma de fer, per això la pràctica és tan important; realment, s’aprèn sortint a fora.

Què es necessita per ser un bon restaurador?
Bàsicament, constància, sacrifici i estar al capdavant del negoci, perquè, si no, malament rai.

Cada temporada varieu la carta del restaurant?
Sí.

...Doncs tria un plat per degustar aquesta primavera.
Pastís d’escòrpora.

Què en penses del panorama actual de la gastronomia al nostre país?
Sembla que és un tema que està a l’alça i això és important per a nosaltres, perquè la gent volta més, surt més i vol tastar coses noves. Jo ho trobo perfecte.

Fins i tot aquesta temàtica ha suscitat un programa de televisió, que, per cert, sembla que no ha tingut èxit...
Ah, si! Jo només el vaig veure un dia, però no és el meu tipus de programa televisiu.

Segur que tens alguna anècdota per explicar o algun convidat especial que us hagi quedat pel record.
Sí, una vegada va venir en Jordi Pujol, el meu pare li va regalar una llonganissa, se la va posar a la butxaca i se la va emportar.

A més a més de la feina al restaurant, fa set anys que coordines el curs de cuina de Vilafant, juntament amb en Ferran Prat, del restaurant Can Quim de Vilafant. Justament ara acabeu de cloure la setena edició. Com ha anat l’experiència enguany?
Ha anat molt bé. És una iniciativa que cada any té més èxit. En aquesta edició, a més, han vingut cuiners molt importants: del casino de Peralada, de l’hotel Figueres Park, d’El Moli de l’Escala, del càtering Montserrat, de la pastisseria Palau...

Quants éreu?
Hem fet un grup de 35 persones els dimarts i un grup de 35 més els dijous durant dos mesos, però aquesta vegada gairebé tot han estat dones.

I què passa amb els homes?
No ho sé, sembla que tenen més por. Cada any n’hi havia més, però aquest cop no sé què ha passat. Potser les dones s’han espavilat abans...

Bé, aquests cursos són una oportunitat per parlar de cuina, per fer demostracions de cuina i, és clar, per menjar bona cuina. Hi ha un bon clima entre la gent del gremi?
I tant!, molt bo. Personalment, jo mantinc una molt bona relació, sobretot, amb en Ferran, perquè ja vaig coincidir amb ell al Motel. Nosaltres intercanviem experiències, aclarim dubtes... En fi, hi ha molt bon rotllo.